Dickinson, encara i per molts anys!

M'he endinsat al món que m'ofereix aquesta dona i m'he trobat unes quantes sorpreses:

1. L'Aaron Copland té unes versions clàssiques d'uns quants poemes.
2. La Blossom Dearie, ni més ni menys, -quins nervis quan ho vaig veure!-versiona jazzísticament el "Will there ever be a morning".
3.La Carla Bruni, al seu àlbum "No Promises" també versiona uns quants poemes.

Demà començo amb el 2. al primer de batxillerat. Espero que el Paco, company lletraferit, s'animi a fer la seva versió particular amb l'adagio del Samuel Barber de fons.

N'hi haurà més. N'estic segura.
Ara només em queda la "petita" espera que algú de vosaltres respongui. Aquí, allà o on sigui.

Enjoy it!